L’economia globalitzada i la deslocalització era una recepta perfecta per les empreses vers el futur, semblava un cúmul d’avantatges.

Els darrers anys amb la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, s’han produït efectes no previstos especialment en el camp industrial i socioeconòmic, factors com: la inflació, la davallada de l’euro, els problemes logístics (increment dels flets- poca fiabilitat en les entregues- increment dels terminis) i l’alça dels costos energètics.

Davant d’aquestes circumstàncies, les empreses pensen que potser fora viable que part de la producció retornes al país, aconseguint un major control i estabilitat de l’activitat empresarial.

Les empreses reflexionen de les possibilitats dels nous avantatges que permeten les noves manufactures. Substituint part del factor treball per tecnologia, l’increment de l’efectivitat, una major automatització i digitalització així com aprofitar la propera irrupció del ràpid manufacturing. Tot això crearia l’escenari que facilitaria la decisió de decantar a les empreses per la relocalització de manera gradual, afavorint l’increment de la competitivitat, generant també avantatges en factors col·laterals, com són: increments de PIB, reducció de l’atur i reforçament d’atributs diferenciadors aprofitant la innovació i la creativitat. És a dir relativitzant els avantatges comparatius, propis dels fabricants orientals.

També es dinamitzaria les activitats universitàries en l’entorn de les enginyeries de producte i producció, el disseny industrial i la transferència tecnològica. Tot plegat possibilitaria la verdadera reindustrialització del nostre país.

Evitem el miratge de la deslocalització i apliquem més el pensament lateral i la reflexió dintre de les nostres empreses PIME.